Mesures de contribució en la lluita contra les plagues, mitjançant accions d'increment i reforçament dels seus predadors naturals.
La pèrdua de biodiversitat és una de les causes que fa que les plagues s’instal·lin en un camp, un hort o un bosc. Ocells, rèptils i amfibis, entre d’altres, són espècies clau amb un paper ecològic molt important. Aquests, regulen i mantenen l’equilibri dels ecosistemes alimentant-se d’aquests éssers vius que poden afectar els nostres cultius de manera fulminant.
Però, què és una plaga? 
Entenem per plaga l’aparició massiva i sobtada d’éssers vius que causen mal a poblacions animals i vegetals. Però cal afegir que, una gran disponibilitat d’aliment i una disminució o carència de depredadors, fan que aquests organismes es reprodueixin sense control. Afavorint així, l’establiment i la dispersió de les plagues.
I què podem fer al respecte?
El rol de “controladors de plagues” natural que fan alguns animals com ocells insectívors, rapinyaires, ratpenats, rèptils, amfibis i alguns invertebrats, no ha sigut gaire reconegut entre la societat agrària. Encara més, s’ha infravalorat i, per contra, s’han utilitzat productes fitosanitaris químics des de la dècada dels anys quaranta del segle passat, per lluitar contra les plagues. Però…
Des de Gestió-Natural apostem en invertir més a equilibrar la natura de forma natural que no pas en utilitzar tants i costosos productes químics i verinosos. La natura ens dona la millor resposta sobre la forma més saludable i econòmica de reduir les plagues al camp.
XIFRES I DADES DE L'EFICIÈNCIA
DE LA LLUITA BIOLÒGICA
Ratpenats
Els ratpenats són actius caçadors de les arnes voladores nocturnes i nocives com l’arna del pomer o carpocapsa (Cidia pomonella), l’arna del préssec (Cidia o Grapholita molesta), de l’anàrsia (Anarsia lineatella) i del corc del Raïm (Lobesia botrana). 1 sol ratpenat pot menjar uns 800 insectes cada nit i pot viure uns 25 anys.
Orenetes
Les orenetes s’alimenten d’insectes voladors, com dípters -mosques i mosquits- com la Mosca de la fruita (Ceratitis capitata), papallones diürnes, pugons, etc. 1 sola oreneta pot menjar entre 5 i 6 grams de mosquits diaris, equivalent a uns 2.500 mosquits diaris, i 500.000 mosquits en tot un estiu.
Mallerengues
Les mallerengues mengen gran varietat d’erugues i altres insectes que ataquen plantes i arbres fruiters de diferents conreus, i també espècies de bosc mediterrani. Un exemple -i dels més problemàtics- és l’eruga de la Processionària del pi (Thaumetopoea pitiocampa). 1 sola mallerenga pot consumir unes 10.000 erugues a l’any.
Rapinyaires
Les aus rapinyaires són unes excel·lents caçadores de rosegadors.
Per exemple, una família d’Òlibes pot arribar a consumir una mitjana de 3.000 rosegadors (rates, ratolins i talpons) a l’any.
Rèptils
Els rèptils s’alimenten d’insectes com erugues, ortòpters (7%), hemípters, coleòpters (30-60%), dípters, hemípters, etc. També de cargols, llimacs, escorpins, i fins i tot poden menjar petits rosegadors.
Amfibis
Els gripaus i granotes s’alimenten d’insectes com mosques, escarabats, papallones, etc. Tant en el seu estat adult com en estat larvari. A més, també s’alimenten de cargols i llimacs.
Insectes
Entre els insectes depredadors cal destacar la marieta, insaciable menjadora de pugons. També bons predadors són algunes espècies de vespes, i els àcars que depreden a d’altres àcars perjudicials.
Si esteu interessats a lluitar contra les plagues de manera natural i contribuir en la recuperació de la biodiversitat, des de Gestió-Natural, us ajudem a:
- Col·locar caixes niu per ocells insectívors, ratpenats, orenetes, rapinyaires nocturnes, etc. Així incrementarem les possibilitats que la fauna es quedi de forma més regular al seu terreny.
- Col·locar hotels d’insectes, per augmentar la pol·linització, augmentar la producció i collita de fruits, i atreure insectes predadors de plagues dels conreus.
- Col·locar refugis de fauna per rèptils, per incrementar les poblacions i perquè trobin llocs segurs on descansar i hibernar.
- Millorar fonts i basses o instal·lar de noves, per crear hàbitats per afavorir la presència de gripaus i granotes.
- Plantar espècies de vegetació autòctona que repelin els insectes nocius i atreguin els ocells insectívors.
