Incendi

Mesures naturals per a la reducció d’incendis forestals


Apostem per noves mesures de re-equilibri que redueixin
el risc davant dels incendis que afecten els boscos
sense cap mena de gestió, o amb una gestió errònia.

Risc d'incendi

El bosc mediterrani (alzinars i rouredes) ha estat talat, per a obtenir fusta i carbó, des d’antic.

 

Així mateix, era substituït per pinedes, especialment de pi blanc Pinus halepensis. Aquests  creixen més ràpidament, però malauradament, també cremen més fàcilment.

 

Proveu a intentar cremar unes fulles de pi i unes altres de roure i comproveu quina crema abans.

 

 

 Per això, cal mantenir un equilibri en els nostres boscos.

 Ja que, de forma natural, contindria els elements que controlen el creixement excessiu de la vegetació.

Els mateixos animals herbívors salvatges, i amb cost zero.

Actualment però, ens trobem en la paradoxa de tenir: 

 

  • Un tipus de bosc (pineda) que creix més ràpid i crema més.
  • Una manca d’animals herbívors, sobretot els més grans.
  • Una inversió i malbaratament de diners en mà d’obra i maquinària per treure la vegetació excessiva.


Des de Gestió Natural, assessorem sobre algunes mesures bàsiques i naturals per la reducció del risc:

Recuperació del bosc mediterrani: Reduint el nombre excessiu de pins , afavorint altres espècies arbòries com alzines, roures, arboç, entre d’altres, i realitzant plantacions d’arbres i arbustos autòctons.

Recuperació de la fauna autòctona: Restaurant i millorant les poblacions naturals d’animals herbívors. Des dels petits com conills, llebres, fins als mitjans i grans, com cabirols i cérvols. Més informació a l’apartat de Reintroducció de fauna autòctona.

Utilització d’animals domèstics autòctons, com petits ramats d’ases, ovelles, cabres, cavalls i vaques, en règim d’extensiu.

Demana'ns més informació i assessorament

 Jordi Sargatal, biòleg naturalista, parla a l'”Entrevista del 3/24″ de projectes orientats cap a un equilibri natural per tal de preservar el territori. Fa una defensa acèrrima dels ramats i animals salvatges herbívors com a forma natural i efectiva per controlar el combustible i són una eina eficient per a la prevenció d’incendis.

Alguns ajuntaments ja porten projectes de gestió forestal d’aquestes carecterístiques.

  • L’Ajuntament de Palau-Saverdera (Empordà-Girona) fa servir vaques per obrir franges de protecció contra els incendis, al voltant de nuclis urbans.
  • Vaques al Parc Natural Montnegre-Corredor.

ABANS

vaques montserrat

DESPRÉS

Altres dades a tenir en compte:

 

– Cada any que passa sense un incendi és una bona notícia, però també significa a la vegada que creix un 30% la massa de combustible forestal i que llavors s’està gestant un major incendi, si no es prenen mesures de reducció natural de la vegetació.


– Fer un tallafoc amb mitjans mecànics i humans costa de 1.000 a 1.500 euros per hectàrea. Mentre que fer-lo amb animals de pastura suposa una despesa de 40 euros per hectàrea. Per exemple, amb un ramat de vaques, estaríem parlant d’un cost de 200 euros per hectàrea i any, mentre que si es fa amb brigades mecanitzades pot pujar a mil euros. I si es fa amb herbívors salvatges el cost és de ” 0 euros “.


– El cost anual de fer una gestió forestal anti-incendis amb maquinària és d’uns 281 €/ha anuals en un horitzó temporal de 8 anys, mentre que les inversions d’adequació i el manteniment d’un ramat de vaques només és de 130 €/ha anuals, pel mateix període.

També et pot interessar: