el risc davant dels incendis que afecten els boscos
sense cap mena de gestió o amb una gestió inadequada.
El bosc mediterrani (alzinars i rouredes) ha estat talat per a obtenir fusta i carbó des de fa mil·lennis.
Va ser substituït per pinedes, especialment de pi blanc Pinus halepensis. Aquests arbres creixen ràpidament, però malauradament també cremen amb més facilitat.
Proveu a intentar encendre unes fulles de pi i unes altres de roure i comproveu quina crema abans. Cal reduir la «sobre-abundància» de pins.
A més d’això, cal mantenir un equilibri de vegetació en els nostres boscos, ja que de forma natural contindria els elements que controlen el creixement excessiu de la vegetació:
els animals herbívors salvatges, i amb un cost de treball zero.
Actualment però, ens trobem en la paradoxa de tenir:
- Un tipus de bosc (pineda afavorida artificialment) que creix més ràpid i crema més.
- Una manca d’animals herbívors, sobretot els més grans.
- Una inversió i malbaratament de diners en mà d’obra i maquinària per treure la vegetació excessiva, que no és una solució a mitjà ni llarg termini.
Recuperació de la fauna autòctona: Restaurant i millorant les poblacions naturals d’animals herbívors. Des dels petits com conills, llebres, fins als mitjans i grans, com cabirols i cérvols. Més informació a l’apartat de Reintroducció de fauna autòctona.
Demana'ns més informació i assessorament
Jordi Sargatal, biòleg naturalista, parla a l'»Entrevista del 3/24″ de projectes orientats cap a un equilibri natural per tal de preservar el territori. Fa una defensa acèrrima dels ramats i animals salvatges herbívors com a forma natural i efectiva per a controlar el combustible i com a eina eficient per a la prevenció d’incendis.
Alguns ajuntaments ja porten projectes de gestió forestal d’aquestes característiques.
- L’Ajuntament de Palau-Saverdera (Empordà-Girona) fa servir vaques per a obrir franges de protecció contra els incendis al voltant de nuclis urbans.
- Vaques al Parc Natural Montnegre-Corredor.
- Les vaques «bomberes» de Montserrat. Fotografies de l’abans i el després.
ABANS
DESPRÉS
Altres dades a tenir en compte:
– Cada any que passa sense un incendi és una bona notícia, però també significa a la vegada que creix un 30% la massa de combustible forestal i que llavors s’està gestant un major incendi si no es prenen mesures de reducció natural de la vegetació.
– Fer un tallafoc amb mitjans mecànics i humans costa de 1.000 a 1.500 euros per hectàrea, mentre que fer-lo amb animals de pastura suposa una despesa de 40 euros per hectàrea. Per exemple: amb un ramat de vaques, estaríem parlant d’un cost de 200 euros per hectàrea i any, mentre que si es fa amb brigades mecanitzades pot pujar a mil euros. I si es fa amb herbívors salvatges el cost és de «0 euros «.
– El cost anual de fer una gestió forestal anti-incendis amb maquinària és d’uns 281 €/ha anuals en un horitzó temporal de 8 anys, mentre que les inversions d’adequació i el manteniment d’un ramat de vaques només és de 130 €/ha anuals pel mateix període.
